Kiffa - Kayes, (frontera alternativa mauritania-mali)

Kiffa – kayes (un adéu al desert) (frontera alternativa mauritania-mali)

            Arribem a kiffa tot orgullosos no només d'haver superat amb èxit el famós pas de Nega, sinó d'haver creuat i ja quasi deixat enrera el desert del Sahara.

            Acabem de creuar molts i molts quilòmetres de desert, en certs moments ha sigut bastant dur, però ens sentim recompensats per la aventura que ens emportem al calaix de l'experiència, han sigut aproximadament 4000 quilòmetres amb trenta i pico de dies, i no ens han deixat indiferents. Ens han passat mil coses, de més bones i de més dolentes, de més fácils i de més difícils de resoldre, però aquí estem i mirant endavant, amb ganes de deixar el mar de sorra i entrar a la sabana saheliana.

            Pensem en futur i ens imaginem aigua en forma de rius per banyar-nos i mercats plens de fruita i vegetals bé de preu. Aquests dos petits desitjos són els que tenim pel próxim país, i si es compleixen ja ens considerarem molt ben recompensats, només demanem una mica de varietat en la dieta i poder-nos fer passar la calor amb un bon bany.

            Doncs arrivem a kiffa molt cansats i ens dirigim a internet, trobem un home que tot generós ens convida a casa seu a dutxar-nos i a relaxar-nos, suposo que a simple cop d'ull es pot apreciar el que necessitem. Menjar i dutxa junt amb una bona dormida. Ens aixequem al matí, ens relaxem tot el dia sota una haima i a la tarda havent menjat, anem cap al poble. I portant el cotxe ens adonem que el pedal d'embrague fa el burro, amb un parell de quilòmetres ja fem mitja volta i tornem, quasi no podem canviar de marxa. Arribem a la casa que ens allotjem, desmuntem el bombí d'embrague i de seguida veiem on és el problema, però d'aquí en surt un altre, un bastac que va colocat a l'interior de la corona està tret, no ens estressem i decidim deixar-ho per l'endemà.

            Esmorzem i mans a la obra, tres hores intentant posar la pinsa de plàstic que aguanta el bastec que presiona l'embrague, i al final inentant-lo posar es trenca. Dessidim que la única alternativa és treure el canvi i fer una xapussa per inentar fixar el clip trencat, anem a demanar consell a un mecànic i ens diu que si volem fer la feina ben feta, hem de posar el clip, així que se'ns ha girat feina, toca treure el canvi i tornar-lo a posar. Sort que estem a casa d'aquest home i no al mig del mar de dunes. Tot i que ens insisteixen per a què un mecànic ens ajudi, dessidim fer-ho nosaltres mateixos, no només pels calers sinó per la tranquilitat, així ho fem a la nostra manera, cal dir que el que ens allotja no ho té massa clar que ho aconseguim, però nosaltres comencem i al final amb un dia i mig, hem tret el canvi, li hem fet la xapussilla i l'hem tornat a posar juntament amb tota la parafarnalia vaira desmuntada. Al final hem hagut de desmuntar mig cotxe així ho hem pogut fer més comodament. Home, pujar el canvi i transfer, a força de brassos amb l'ajut d'un parell o tres de bragues, no ha sigut del tot fàcil, en un cert punt ens hem mig estressat, però hem dinat i havent dinat, amb la panxa plena i idees fresques, l'hem pujat i montat tranquilament.

Pas fronterer de kankosa

            Ja amb el cotxe apunt dessidim tirar cap a mali, hem estat recopilant informació sobre les fronteres. Quasi tothom passa per nioro du sahel, però la corrupció és una de les tòniques d'aquesta frontera, així que busquem una alternativa, i prop de kiffa en trobem tres. Una és la de passar per Selibabi, l'altra la de kankosa o hamod i l'altra la de Tanaha (pas comercial). Dessidim tirar cap a kankosa hamod, la que ens queda més aprop, a uns 125 km de kiffa direcció sud. El mapa de la raise la marca amb el nom de Biliqouate.

            La pista és relativament fácil, arribem a Kankosa i hem de donar el laissez-passer a la duana, seguim fins a hamod on ens cellen l'adéu a mauritania i ens fan signar una carta conforme sabem que entrem en un país en guerra i que tot i saber la perillositat de la situció dessidim entrar voluntariament, un cop fet aixó seguim i arribem a Aurou, on ens fan les formalitats d'entrada tant per nosaltres com pel cotxe, i ens diuen d'anar a kayes a fer el passavant i el visat.

            La gendarmeri de la aduana ens convida a sopar i la policia ens regala uns mangos, qualsevol creui per nioro i es trobi amb tota la moguda de corrupció i lius varis.

            El dia següent tirem fins a kayes per una pista que ja és de sabana, xarregai cap aquí i clot cap allà, ja hem deixat la sorra enrera i ara comença la pista de clots i bots, diriem que acabem de blincar el protector de davant.

            Arribem a kayes i fem totes les formalitats, la visa per 20000 francs cfa, el seguro del cotxe per 6 mesos per 35000 i quan anem a fer el passavant ens diuen que no, i eus aquí el problema. Resulta que des de fa 8 mesos aproximadament, han informatitzat el tema d'entrada de vehicles, i només expedeixen passavants a la frontera de Nioro o bé a la de Dibouli i nosaltres com que hem entrat des de mauritania ens tocaria anar a Nioro, li plorem una mica al chef de la duana diu que no ens pot fer el passavant, que està prohibit, pero que podem anar a Diboli que ens el faran allà, així que ja ens veus anant a 90 a l'oest a la frontera de senegal a fer el laisser-passer.

            I allà també esperant-se sentim una veu que ens pregunta si som de girona i eureca, una parella de calella de palafrugell que diuen que som els primers blancs que es troben en un mes, portaven un camionet nissan transformat a 4x4 i camperitzat, i entre rialla i rialla ens despedim ja que ells tenen rumb senegal i a nosaltres ens espera mali, que de moment pinta molt i molt bé!!!!